Teatre: Els corsaris

Estimats i estimades alumnes. Aquí us deix el teatre per aprendre. Llegiu tots el text. No oblideu de portar la roba adequada a cada personatge. Fins demà!!

Entren els corsaris a l’aula i es queden a la porta:

Saber: Mira Amín, hem trobat persones.

Amín: Ostres! Segur que ells sabran on està el tresor.

Marco: No crec que sigui bona idea, tinc por...

Amín: No siguis poruc, segur que si ens fem amics tot sortirà bé.

(Es dirigeixen a la classe d’infantil)
Sajid: Bon dia al·lots, som els corsaris de la torre de sa Sal Rosa.
Marco: Jo soc Marco, i ells són Saber, Sajid i Amín. 

Saber: Anem per la mar abordant vaixells enemics i buscant tresors i riqueses.

Sajid: Som com els pirates, però amb un permís especial del rei per buscar sempre noves aventures i protegir als habitants de l’illa d’Eivissa.

Amin: Exacte, i nosaltres som membres de la tripulació del corsari més temible del món!

Marco: Sabeu qui és? El seu nom és Antoni Riquer... un corsari eivissenc que va capturar un vaixell que es deia Felicity d’origen anglès a l’any 1806.

Sajid: Esper que mai tingueu que conèixer-lo, és alt i molt fort i porta un pardal a sobre.

Amin: I mooooolt lleig.

Saber: Gràcies a aquesta gesta, ens varen construir un monument al port de vila al 1915.

Amin: Som la única ciutat del món que té un monument dedicat als corsaris.

Marco: Serà perquè som els millors del món!

(Tots riuen)

Sajid A més, per protegir als habitats de les Pitiüses, varem construir fins 12 torres de defensa per poder tenir vigilada l'entrada de naus desconegudes i pirate

Saber: Es varen col·locar les torres al voltant de les illes i formaven una xarxa que permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa.

Amin: Per comunicar-se entre torre i torre, els senyals visuals que s'hi empraven per a la comunicació eren els focs a la nit i el fum durant el dia.

Marco: Ara que ja ens coneixeu, sabeu per a què estem aquí? (Esperar que diguin el nom de la classe)

Saber: Ens hem perdut buscant un tresor, ens podríeu dir quina classe sou vosaltres?

Amin: Que han dit? -(dirigint-se als corsaris)- Parlen una llengua diferent a la nostra? O es que no els he sentit?

(tractar que els nens i nenes contestin amb més ganes)

Saber: Aaah, ara sí! Doncs sabeu què? Ens voldríeu ajudar a buscar el tresor?

Sajid: Ens serviríeu de gran ajuda!!

Marco: Digueu que sí per favor! –(Desesperat)- Sinó tindrem problemes amb el nostre capità Antoni Riquer!

(Esperar que diguin que sí)

Amin: Bé! Però sabeu que tindrem que passar moltes aventures fins arribar al tresor oi?

Saber: Voleu venir amb nosaltres?

Amin: Anem!!!

Sajid: Ara, teniu que venir amb nosaltres, aixequeu-vos i anem a per el tresor!

·         Prova 1: Quan arriben a la porta, aturen a la classe).

Lina: Aquesta és la zona tenebrosa i nosaltres som les Bruixes Tenebroses i convertim a la gent en estàtua. Jo sóc Lina la bruixa més coneguda del món i aquestos són els més súbdits: Isabel, Luz María, y Elías.

Luz: Tenim grans poders i som molt perilloses.

Isabel: Més val que correu molt i eviteu que us agafem... sinó la maledicció caurà sobre vosaltres!

Elias: Ja, Ja, Ja (riguent fort). No serieu ni els primers ni els últims que convertim en estàtues.

Tots: Ja podeu començar a còrrer!

Amin: Alerta al·lots, aquí hi ha bruixots que si te toquen et quedes quiet en estàtua.

Saber: Tenim que intentar passar sense que ens toquin!

·         Anar cap a la prova 2

Manar: Hola viatgers, benvinguts a la terra oblidada. Nosaltres som les almes perdudes i jo soc na Manar, ella és Athenea, Paula i Zahra. 
Zahra: Qui sou vosaltres? (esperar que diguin el nom de la classe)

Athenea: En aquest castell, teniu que passar totes aquestes proves per poder sortir. Teniu que anar amb molta cura per poder atravessar-lo.

Paula: I no fer-vos mal! Per tant, no podem córrer, ni saltar.

Zahra: (Explica l’activitat).

Corsaris i els encarregats de la prova ajuden als d’infantil a completar el circuit.

·       Anar cap a la prova 3. (Circuit amb camí de cordes, aros com si fossin pedres i un banc com si fos un pont).

Rayco: On aneu? aneu buscant el tresor perdut? 
Basma: No el trobareu mai. És molt difícil!
Yasmina: Nosaltres som els guardians del riu: Rayco, Basma, Sajida y Yasmina
Rayco: Nosaltres us podem ajudar
Sajida: Per poder arribarm teniu que passar per aquest riu.
Yasmina: És l'únic camí conegut per l'home.
Rayco: Però alerta, el riu passa amb molta força. 

Sajida: És el riu de Santa Eulària, l’únic riu de les Illes Balears.

Basma: L’única forma de creuar el riu és anar per les pedres. (Explicar el circuit)

Yasmina: Aneu alerta, si trepitgeu fora de les pedres, el riu us emportarà.

Rayco: Esteu preparats?

Sajida: D’un en un. Nosaltres us ajudarem.

·         Anar a la prova 4. (Pujar les escales a 4 potes).

(Estareu esperant a baix al hall)

Camila: heu arribat molt lluny! Ja queda menys per arribar al tresor.

Sara A: Nosaltres som les Bruixes Simpàtiques: Camila, Sara, Ainoha y Sara Cristescu.

Sara C: Ens agrada convertir als nens i nenes en animals.

Ainoha: Quins animals coneixeu? (intentar que diguin animals)

Camila: Molt bé!!! Sabeu molt vosaltres. Ara us convertirem en lleons per tenir força i pujar les escales súper bé.

Sara A: wajira wajira, jo us converteix en lleons! (els alumnes s’han de convertir en lleons per pujar les escales)

Ainoha: ara teniu de pujar les escales com si fóssiu lleons. Però alerta, quan arribeu a d’alt l’encanteri s’acabarà.

(Els corsaris que en tot moment acompanyen al grup per vigilar i acompanyar-los quan arribeu al pis de dalt, els recordeu que tenen que aixecar-se).

·         Anar a la prova 5. (Al pis de dalt, Manuel, Adrian, Asslam i Ahsim estan dormits)

Saber: Aquí estan els pirates dolents.

Sajid: Allí està el tresor (assenyalant l’aula). Tenim que passar sense fer renou.

Marco: Així que tots en silenci. Shhhhhhhhhhh

·         A l’aula: Buscar el tresor, però abans d’obrir la caixa, tenen que muntar els puzles que hi ha a la taula. Una vegada fets. Anem a obrir la caixa.

Marco: Molt bé, ho heu aconseguit!

Saber: Què us imagineu que hi ha a la caixa? (esperar a que contestin, animar-los a contestar)

Amín: A la caixa hi ha uns objectes que tenen la capacitat d’ensenyar-nos moltes coses.

Sajid: I no només això, ens fan viure aventures i viatjar a llocs inimaginables.

Saber: Voleu que obrim la caixa?

(obrim la caixa)

Sajid: Són llibres! Ara els agafarem i anirem a l’aula a llegir-los.

Amín: Voleu veure de què tracten aquests llibres?

Manuel, Adrian, Asslam i Ahsim, ja s’han despertat i estaran fora de l’aula esperant-los.

Manuel: Mireu, els corsaris d’Antoni Riquer han agafat el tresor!

Adrian: Com pot ser? Portem dies i dies buscant-lo i no l’hem trobat.

Manuel: Nosaltres som els pirates sanguinaris. Jo soc Manuel el Sanguinari i ells són els meus ajudants Adrian, Assla, i Ahsim.   
Adrian: Com ho heu aconseguit forasters?

(Esperar a que parlin, intentar que expliquin com ho han fet)

Asslam: Vaja, i nosaltres encara que sabíem per on estava, no el varem aconseguir trobar. Això és que heu tingut molta sort. 

Ahsim: Què pensarà ara el nostre capità de nosaltres? ... Bé, es igual, ¿podríem anar amb vosaltres i llegir els llibres? Ens agradaria molt.

Manuel: És veritat.

Asslam: Sí per favor!!

Al hall estareu tots esperant per anar tots junts a l’aula d’infantil i llegir els llibres.